imformatica
jueves, 24 de abril de 2014
martes, 22 de abril de 2014
martes, 1 de abril de 2014
observar tecniques de gravat
Per tècniques de gravat en rellleu s'entén aquelles en les què les àrees o línies que formen el dibuix o la imatge, corresponen a les zones que en la matriu no han estat rebaixades i han restat en relleu. Les principals són la xilografia i la linografia.
Xilografia
La paraula xilografia té el seu origen en els termes grecs xilon, fusta, i grafos que significa dibuix o escriptura. En aquesta tècnica, s'utilitza com a planxa o matriu, un bloc de fusta o tac. La matriu es treballa tallant i buidant els espais en blanc, mitjançant gúbies, ganivetes i burins, de manera que la imatge que es desitja estampar resta en relleu mentre que el fons està rebaixat. Conclòs el procés de gravat, es procedeix a l'entintat amb un roleu, la tinta es fixa únicament a la imatge en relleu, imatge que posteriorment es transfereix al paper en el procés d'estampació. Aquest procés pot realitzar-se manualment o mitjançant una premsa.
En els seus començaments, la xilografia va estar lligada a l'art popular, es va utilitzar per realitzar segells, motllures i lletres. El segle XVI, gràcies a la iniciativa de Albrecht Dürer, la tècnica passà a ser emprada pels artistes. Després d'un breu període de gran qualitat, la xilografia va anar decaient al llarg del segle, essent substituïda pel gravat en metall. La revalorització del treball artesà i les arts aplicades que es produeix a finals del segle XIX suposà la recuperació de la xilografia per l'àmbit artístic. Artistes com Gauguin, Munch, o membres de Die Brücke, com Kirchner i Heckel, es varen inclinar per aquesta tècnica a causa del seu origen popular, la seva antiguitat i la seva relació amb la matèria i el treball artesanal, essent ells mateixos qui gravaven els seus propis dibuixos als tacs xilogràfics.
Linografia
Aquesta tècnica utilitza como a matriu el linòleum, un material flexible, lleuger i fàcil de tallar. El procés de treball i les eines són idèntics als de la xilografia, encara que, al ser un material més tou, resulta més fàcil de treballar. També el procés d'entintat i estampació és similar al de la xilografia. Aquesta tècnica s'inicià amb l'aparició d'aquest material a finals del segle XIX. Entre els artistes que han utilitzat aquesta tècnica cal destacar a Picasso.
Xilografia
La paraula xilografia té el seu origen en els termes grecs xilon, fusta, i grafos que significa dibuix o escriptura. En aquesta tècnica, s'utilitza com a planxa o matriu, un bloc de fusta o tac. La matriu es treballa tallant i buidant els espais en blanc, mitjançant gúbies, ganivetes i burins, de manera que la imatge que es desitja estampar resta en relleu mentre que el fons està rebaixat. Conclòs el procés de gravat, es procedeix a l'entintat amb un roleu, la tinta es fixa únicament a la imatge en relleu, imatge que posteriorment es transfereix al paper en el procés d'estampació. Aquest procés pot realitzar-se manualment o mitjançant una premsa.
En els seus començaments, la xilografia va estar lligada a l'art popular, es va utilitzar per realitzar segells, motllures i lletres. El segle XVI, gràcies a la iniciativa de Albrecht Dürer, la tècnica passà a ser emprada pels artistes. Després d'un breu període de gran qualitat, la xilografia va anar decaient al llarg del segle, essent substituïda pel gravat en metall. La revalorització del treball artesà i les arts aplicades que es produeix a finals del segle XIX suposà la recuperació de la xilografia per l'àmbit artístic. Artistes com Gauguin, Munch, o membres de Die Brücke, com Kirchner i Heckel, es varen inclinar per aquesta tècnica a causa del seu origen popular, la seva antiguitat i la seva relació amb la matèria i el treball artesanal, essent ells mateixos qui gravaven els seus propis dibuixos als tacs xilogràfics.
Linografia
Aquesta tècnica utilitza como a matriu el linòleum, un material flexible, lleuger i fàcil de tallar. El procés de treball i les eines són idèntics als de la xilografia, encara que, al ser un material més tou, resulta més fàcil de treballar. També el procés d'entintat i estampació és similar al de la xilografia. Aquesta tècnica s'inicià amb l'aparició d'aquest material a finals del segle XIX. Entre els artistes que han utilitzat aquesta tècnica cal destacar a Picasso.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)